Continuant amb l’activitat del FESTiFOTO, el divendres 16 de novembre de 2012 a les 20 hores al Centre Cultural “Ca Don José” s’inaugurarà l’exposició fotográfica “fotomuntatges” de LUIS BELTRAN.
Luis Beltran Beltran Perales es un fotògraf profesional nascut a Valencia l’any 1973 i que residix a Port de Sagunt. La seua tasca fotográfica l’ha estat exposada en Mediadvanced. Gijón,. Septiembre 2009; O+O Gallery. Valencia,. Septiembre 2009; Ultravioleta Gallery. Madrid, Spain. Septiembre 2010; Agora Gallery. New York. Abril 2011; també s’han publicat les seues fotografíes en Downtown Gallery International Art & Culture. California. Abril 2009; Vaso de agua. Enero 2010; “Exilio” Fotógrafos Artísticos. Febrero 2010; La Vanguardia Magazine. Febrero 2010; Fotógrafo del mes. Soura Magazine Bubahi. Noviembre 2010; La Fotografía. Abril 2011; Quotation magazine. Junio 2012
Parlar de la seua obra es fer referencia a aquestos dues articles:
“Apologia d’aquest o l’Etern passat”
Si poguéssim explicar el simple ¿trobaríem el secret de l’etern?
Els paisatges de Beltran emanen del vel lumínic que entela l’etern fent imatge. Una imatge que convoca l’abstracció lírica, el romanticisme alemany i la gràfica publicitària. Aquest estrany sincretisme provoca en l’espectador el que un text pot tornar-se en explosió semàntica per al lector.
Si bé l’autor intenta acostar al nostre entorn ho fa apel · lant a un misticisme que torna intocable la imatge del que mostra. Aquesta llunyania provocada pel clima boirós, la llunyania dels personatges i els ambients de ensueno ens evoca l’etern present, allò del que, per no prendre perspectiva, no veiem.
Beltran ens parla poèticament del simple i en aquest mateix acte, es bolca cap a un discurs aparentment sense més pretensions. Però el seu cabal metafòric comporta tota la contundència filosofica de l’home que no està, però que a la vegada es troba místicament resemantizado en el paisatge que habita.
Parlar del simple, llavors, és parlar del imponderable. No significa ancorar en el perible sinó posar la mirada en el llindar del misteri i abocar amb lliurament a la tasca de la contemplació. Aquesta és la tasca que l’autor ens proposa.
Vanesa Di Giacomo
Els paisatges de Beltran emanen del vel lumínic que entela l’etern fent imatge. Una imatge que convoca l’abstracció lírica, el romanticisme alemany i la gràfica publicitària. Aquest estrany sincretisme provoca en l’espectador el que un text pot tornar-se en explosió semàntica per al lector.
Si bé l’autor intenta acostar al nostre entorn ho fa apel · lant a un misticisme que torna intocable la imatge del que mostra. Aquesta llunyania provocada pel clima boirós, la llunyania dels personatges i els ambients de ensueno ens evoca l’etern present, allò del que, per no prendre perspectiva, no veiem.
Beltran ens parla poèticament del simple i en aquest mateix acte, es bolca cap a un discurs aparentment sense més pretensions. Però el seu cabal metafòric comporta tota la contundència filosofica de l’home que no està, però que a la vegada es troba místicament resemantizado en el paisatge que habita.
Parlar del simple, llavors, és parlar del imponderable. No significa ancorar en el perible sinó posar la mirada en el llindar del misteri i abocar amb lliurament a la tasca de la contemplació. Aquesta és la tasca que l’autor ens proposa.
Vanesa Di Giacomo
“Sueño contigo” és un projecte fotogràfic que pren com a punt de partida el món dels somnis i ens condueix a través d’escenaris que es situen entre la prima línia de la realitat i imaginari a la recerca de les emocions que guien les nostres vides.
Un intent de despertar, per un instant, del nostre letargia, de reviure sensacions que, sense saber perquè, un dia deixem de sentir, de buscar dins nostre el millor de nosaltres i tot allò que alguna vegada ens va fer sonar.
Dedicat als que sonem desperts, als que creiem que sense il · lusió no hi ha esperança, als que vivim en mons de fantasia i no volem despertar.
Un intent de despertar, per un instant, del nostre letargia, de reviure sensacions que, sense saber perquè, un dia deixem de sentir, de buscar dins nostre el millor de nosaltres i tot allò que alguna vegada ens va fer sonar.
Dedicat als que sonem desperts, als que creiem que sense il · lusió no hi ha esperança, als que vivim en mons de fantasia i no volem despertar.
“El món està en les mans d’aquells que tenen el coratge de sonar i córrer el risc de viure els seus somnis”. Paulo Coelho
Tens més informació al següents enllaços:
www.afcanals.es
http://www.facebook.com/afcanalina